poema de Ponç Pons en su libro Dilletari
No crec qu hi hagi cap menorquí que no hagi portat durant l’estiu unes avarques als seus peus. I no podia ser una altra persona que en Ponç Pons, poeta que es defineix «menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos» qui expresses l’alabança i orgull que aquest auster calçat ens mereix als illencs:Hem trescat junts els camps
lluminosos de l’illa
i hem petjat amatents
arenals d’alga i ones.
Hem tastat el regust
de la sal que als cocons
deixa la tramuntana
i hem pujat per esquius
penyals de dura roca.
Hem nedat en la nit
xafogosa d’agost
i hem ballat amb el vent
a les platges del sud.
Hem gaudit entre cards
i efusius abatzers
aquest cel que ara ens ompl
de tardor i gris ens du
nuvolat cap el fred.
Hem sembrat de records
els tiranys estiuencs
i hem fet lliures haikús
solitaris pel bosc.
Franciscanes, humils,
pell i roda de cotxe,
amb vosaltres he vist
els indrets ancestrals
on batega Menorca
i he notat dins meu,
ple de joia i d’orgull,
que em naixia una pàtria.
Amb vosaltres he estat
tan feliç que ara us dec
un poema d’amor,
estimades avarques.
Ponç Pons (Dillatari)