Oda a unes avarques

poema de Ponç Pons en su libro Dilletari

No crec qu hi hagi cap menorquí que no hagi portat durant l’estiu unes avarques als seus peus. I no podia ser una altra persona que en Ponç Pons, poeta que es defineix «menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos» qui expresses l’alabança i orgull que aquest auster calçat ens mereix als illencs:

 Hem trescat junts els camps

lluminosos de l’illa

i hem petjat amatents

arenals d’alga i ones.

Hem tastat el regust

de la sal que als cocons

deixa la tramuntana

i hem pujat per esquius

penyals de dura roca.

Hem nedat en la nit

xafogosa d’agost

i hem ballat amb el vent

a les platges del sud.

Hem gaudit entre cards

i efusius abatzers

aquest cel que ara ens ompl

de tardor i gris ens du

nuvolat cap el fred.

Hem sembrat de records

els tiranys estiuencs

i hem fet lliures haikús

solitaris pel bosc.

Franciscanes, humils,

pell i roda de cotxe,

amb vosaltres he vist

els indrets ancestrals

on batega Menorca

i he notat dins meu,

ple de joia i d’orgull,

que em naixia una pàtria.

Amb vosaltres he estat

tan feliç que ara us dec

un poema d’amor,

estimades avarques.

Ponç Pons  (Dillatari)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio